Centre de fisioteràpia Fisioesport Ripollet

lesiones

Tractament de les lesions al menisc del genoll

Escrito por fisioesportripollet 26-04-2019 en lesiones. Comentarios (0)

Segons JonasBlochThorlund(et.al) les evidències i recomanacions actuals (2018) sobre les lesions del menisc són aquestes:

Símptomes:

Els pacients amb una afectació al menisc solen tenir dolor a l'interlineaarticular del genoll, inflamació, sensació de "clic" i bloqueig.

Tipus:

Existeixen dues possibles afectacions al menisc:

-Degenerativa

-Traumàtica

Degenerativa són ser per un desgast del menisc en el pas dels anys. Normalment afecta persones de 40 anys o més. En canvi, les lesions traumàtiques solen ser per una acció o concreta i solen afectar a pacients esportistes i joves.

Els factors de risc:

Solen afectar més als homes i de més de 40 anys en les lesions degeneratives. En les lesions traumàtiques essolen produir en esports de contacte o pivotatge tot i que també poden aparèixer en l'atletisme. Altres factors de risc són el sobrepès, l'hiperlaxitudarticular o el tipus de feina o existeixi un suport del genoll o que es realitzin flexions de genoll.

Diagnòstic:

Les proves com l'ecografia i la radiografia no ens poden confirmar una lesió al menisc. És necessari la realització d'una Ressonància magnètica per a confirmar l'afectació al menisc. Si el trencament és horitzontal, sol ser degeneratiu i si és longitudinal o vertical s'atribueix a un traumatisme.La palpació de l' interlineaarticular sol produir dolor i es recomana la combinació de proves com els tests de Thessaly, McMurray o Appleyque poden ser positives però no són 100% confirmatòries que sigui una lesió al menisc.

Tractament:

En lesions degeneratives es recomana un tractament fisioterapèutic basat en la millora de la força i la mobilitat com a primera opcióEn les lesions traumàtiques, si existeix bloqueig, es recomana la realització d'artroscòpia + rehabilitació amb exercici.


Trencaments de fibres

Escrito por fisioesportripollet 05-06-2018 en lesiones. Comentarios (0)

Les ruptures fibril·lars o trencaments de fibres són lesions que provoquen un trencament en una part del múscul.

Acostumen a produir-se en l'extremitat inferior. Normalment es presenta amb una sensació de punxada o sensació de cop (signe de la pedrada) a la zona on es produeix la lesió. A més de dolor, pot causar impotència funcional i incapacitat per recolzar el peu, la cama o al realitzar un moviment en concret. Passades unes hores pot aparèixer un hematoma a la zona o per sota de la lesió.


És important aplicar-hi gel les primeres 24-48 h, no aplicar calor i evitar els antiinflamatoris. Si hi ha molt dolor, és més recomanable un paracetamol per no trencar el cicle d'inflamació i reparació, molt necessàries per agilitzar la recuperació.


El període de recuperació per tornar a les activitats de la vida diària acostuma a ser curt i una mica més llarg per tornar a fer esport. La zona on es produeix la lesió és molt important, ens marcarà el temps de recuperació. No és el mateix un trencament de fibres musculars d'un múscul que un trencament en la zona entre el tendó i el múscul, on la lesió acostuma a ser més greu i més lenta. Un bon exemple és una lesió a la musculatura isquiotibial. Si la lesió és en el bíceps femoral es pot allargar entre 3 a 5 setmanes, uns 14 dies si és en el semitendinós i 4 mesos si és en el tendó central. Diferents terminis per una mateixa zona muscular.


Si has patit la sensació de cop o pedrada en una zona muscular i presentes impotència funcional i/o dolor, pot ser molt recomanable realitzar una ecografia musculoesquelètica a la zona, d’aquesta manera podrem determinar el grau de la lesió. La zona i el grau de lesió diagnosticades amb un ecògraf ens ajudaràn a ajustar el període de recuperació, ser més precisos i sobretot evitar recaigudes.



Leer más: https://www.fisioesportripollet.com/trencaments-de-fibres/


La maledicció del encreuat anterior. Realment fem una bona recuperació?

Escrito por fisioesportripollet 28-09-2017 en artículo. Comentarios (0)

Milik, el jugador del Nàpols ha patit aquest passat cap de setmana un nou trencament del lligament encreuat anterior (LCA) del genoll dret. És el segon cop que se'l trenca en menys d'un any. No és una lesió sorprenent en el futbol però el que sí va ser sorprenent va ser la seva accelerada recuperació, ja que en 4 mesos ja estava jugant un altre cop.


Un jugador d'elit acostuma a tornar a jugar entre els 6 i els 9 mesos posteriors a la lesió, en canvi, Milik ho va fer al cap de 4 mesos. L’estudi de Grindem en el 2016  demostra que els pacients que tornen després de 9 mesos tenen un 51% menys de possibilitats de patir un nou trencament de lligament encreuat anterior. També s'ha demostrat que tornar abans dels 6 mesos sol provocar una asimetria i un dèficit de la cama en els 2 anys post intervenció. Tornar a competir al cap de 4 mesos és molt arriscat i les probabilitats de lesió són extremadament altes.


Una operació de lligament encreuat requereix complir amb uns terminis de recuperació per reduir el risc de recaiguda. En aquest sentit, diversos estudis que mostren que els atletes que han patit un trencament de LCA i practiquen esports que requereixen salts o pivotatges necessiten un termini de 2 anys perquè la plàstia del lligament estigui totalment estable. D'altra banda, l'estudi Paterno al 2014 fet sobre una base de 68 pacients mostra que el 29% dels que van ser intervinguts van patir una segona lesió durant els següents dos anys (el 9% dels esportistes es van tornar a lesionar la mateixa cama i un 20% es van trencar el lligament encreuat de la cama contrària).

Cal posar sobre la taula que actualment no es compleixen els terminis de recuperació en l'esport d'elit. Molts dels esportistes professionals tornen a la practica abans dels 9 mesos de recuperació i de manera poc progressiva. La recomanació en general és que després de patir una operació d'aquesta magnitud es faci una tornada a l'esport molt progressiva i amb poca càrrega en els primers dos anys cosa que en l'esport d'elit és força difícil de complir i explicaria moltes recaigudes. Tot i això, cal respectar els terminis al màxim per patir les mínimes conseqüències. 


Bibliografia:

Incidence of Second ACL Injuries 2 Years After Primary ACL Reconstruction and Return to Sport. Mark V. Paterno. et al. Am J Sports Med. 2014

Simple decision rules can reduce reinjury risk by 84% after ACL reconstruction: the Delaware-Oslo ACL cohort study. Grindem H, et al. Br J Sports Med. 2016.

Do Patients Failing Return-to-Activity Criteria at 6 Months After Anterior Cruciate Ligament Reconstruction Continue Demonstrating Deficits at 2 Years? Nawasreh Z, et al. Am J Sports Med. 2017.





Lesions més freqüents en la pràctica del pàdel

Escrito por fisioesportripollet 03-07-2017 en artículo. Comentarios (0)

lesiones padel

Un estudi realitzat amb 131 jugadors actius de pàdel (107 homes i 24 dones entre 50 i 66 anys) va mostrar que les lesions més freqüents en aquest esport són:

  1. Epicondilitis o colze de tenista: un 29.8% dels jugadors enquestats la pateixen
  2. Zona lumbar: 27,5%
  3. Genoll: 22,9%
  4. Trencament de fibres als bessons (pedrada): 22,1%
  5. Espatlla: 20,6% dels jugadors

Segons un altre estudi, en aquest cas realitzat sobre 60 jugadors actius amb una mitjana de 38.98 anys, mostrava que les lesions més comuns en sèniors continua sent la de colze, seguida per lesions al genoll i lumbars. En canvi, els jugadors més joves patien més a la zona lumbar (23.3%) i els genolls ( 20%) per davant de la de colze (10%).

Les lesions al genoll poden ser causades per torsions en els canvis de direcció, males caigudes o sobrecàrregues en aquesta articulació.

Les lesions al colze i espatlla són les més típiques en l’extremitat superior i poden venir provocades per una mala tècnica a l'hora de colpejar o rematar, així com per un abús en l'ús d'aquesta tècnica amb una elevació de la càrrega en molt poc temps.

Finalment, les lesions de tronc més freqüents les trobem a la zona lumbar. Zona on es pateix més jugant a pàdel. Realitzar cops amb posicions compromeses juntament amb un baix to muscular lumbar i gluti poden ser algunes de les causes.

Pel que fa als riscos de patir aquestes lesions, aquests poden venir determinats per l'edat, la manera de jugar, l’estat físic, una poca prevenció i l'índex de massa corporal de cada jugador.



Epidemiology and prevention strategies for the musculoskeletal injuries in the paddle-tennis sènior players. R.Castillo-Lozano 2015.

A comparison musculoskeletal injuries among junior and sènior paddle-tennis players. R. Castillo-Lozano. 2015


Per què patim lesions als peus i als bessons?

Escrito por fisioesportripollet 22-06-2017 en lesiones. Comentarios (0)

Actualment es pateixen moltes lesions en la zona de bessons, soli i zona plantar del peu i la cama. En la pràctica del pàdel és freqüent utilitzar la zona anterior del peu (avantpeu), ja sigui per fer desplaçaments ràpids o canvis de direcció, juntament amb moviments laterals per colpejar la pilota o bé realitzar els moviments de Split-step ( també conegut en el tenis) on realitzem uns petits salts quan l’adversari colpeja la pilota per posicionar-nos bé quan arribi la pilota. Tots aquests moviments requereixen d'una gran activació de bessons i soli i solen ser molt freqüents durant un partit de pàdel. És per aquest motiu que es poden originar problemes com sobrecàrregues als bessons o al soli, trencaments de fibres ( la típica pedrada) o bé provocar una fascitis plantar.

Des de el centre de fisioteràpia Fisioesport Ripollet recomanem un treball específic d’aquesta musculatura si l'esportista té tendència a patir sobrecàrregues en aquestes zones.  Un treball de fisioteràpia permetrà relaxar aquesta musculatura i fer un treball de prevenció i enfortiment. Aquesta prevenció contribuirà a evitar lesions més greus com poden ser un trencament de fibres que provocaria estar fora de les pistes un mínim de tres setmanes.

Estudio presurométrico y biomecánico del pié en el pàdel. Priego, jl.. 2014