Centre de fisioteràpia Fisioesport Ripollet

Blog de Fisioesport Ripollet

Blog dedicat a donar informació sobre el centre, informar sobre patologies neuromusculoesquelètiques i estudis científics relacionats amb la fisioteràpia.

Tractament de les lesions al menisc del genoll

Escrito por fisioesportripollet 26-04-2019 en lesiones. Comentarios (0)

Segons JonasBlochThorlund(et.al) les evidències i recomanacions actuals (2018) sobre les lesions del menisc són aquestes:

Símptomes:

Els pacients amb una afectació al menisc solen tenir dolor a l'interlineaarticular del genoll, inflamació, sensació de "clic" i bloqueig.

Tipus:

Existeixen dues possibles afectacions al menisc:

-Degenerativa

-Traumàtica

Degenerativa són ser per un desgast del menisc en el pas dels anys. Normalment afecta persones de 40 anys o més. En canvi, les lesions traumàtiques solen ser per una acció o concreta i solen afectar a pacients esportistes i joves.

Els factors de risc:

Solen afectar més als homes i de més de 40 anys en les lesions degeneratives. En les lesions traumàtiques essolen produir en esports de contacte o pivotatge tot i que també poden aparèixer en l'atletisme. Altres factors de risc són el sobrepès, l'hiperlaxitudarticular o el tipus de feina o existeixi un suport del genoll o que es realitzin flexions de genoll.

Diagnòstic:

Les proves com l'ecografia i la radiografia no ens poden confirmar una lesió al menisc. És necessari la realització d'una Ressonància magnètica per a confirmar l'afectació al menisc. Si el trencament és horitzontal, sol ser degeneratiu i si és longitudinal o vertical s'atribueix a un traumatisme.La palpació de l' interlineaarticular sol produir dolor i es recomana la combinació de proves com els tests de Thessaly, McMurray o Appleyque poden ser positives però no són 100% confirmatòries que sigui una lesió al menisc.

Tractament:

En lesions degeneratives es recomana un tractament fisioterapèutic basat en la millora de la força i la mobilitat com a primera opcióEn les lesions traumàtiques, si existeix bloqueig, es recomana la realització d'artroscòpia + rehabilitació amb exercici.


Trencaments de fibres

Escrito por fisioesportripollet 05-06-2018 en lesiones. Comentarios (0)

Les ruptures fibril·lars o trencaments de fibres són lesions que provoquen un trencament en una part del múscul.

Acostumen a produir-se en l'extremitat inferior. Normalment es presenta amb una sensació de punxada o sensació de cop (signe de la pedrada) a la zona on es produeix la lesió. A més de dolor, pot causar impotència funcional i incapacitat per recolzar el peu, la cama o al realitzar un moviment en concret. Passades unes hores pot aparèixer un hematoma a la zona o per sota de la lesió.


És important aplicar-hi gel les primeres 24-48 h, no aplicar calor i evitar els antiinflamatoris. Si hi ha molt dolor, és més recomanable un paracetamol per no trencar el cicle d'inflamació i reparació, molt necessàries per agilitzar la recuperació.


El període de recuperació per tornar a les activitats de la vida diària acostuma a ser curt i una mica més llarg per tornar a fer esport. La zona on es produeix la lesió és molt important, ens marcarà el temps de recuperació. No és el mateix un trencament de fibres musculars d'un múscul que un trencament en la zona entre el tendó i el múscul, on la lesió acostuma a ser més greu i més lenta. Un bon exemple és una lesió a la musculatura isquiotibial. Si la lesió és en el bíceps femoral es pot allargar entre 3 a 5 setmanes, uns 14 dies si és en el semitendinós i 4 mesos si és en el tendó central. Diferents terminis per una mateixa zona muscular.


Si has patit la sensació de cop o pedrada en una zona muscular i presentes impotència funcional i/o dolor, pot ser molt recomanable realitzar una ecografia musculoesquelètica a la zona, d’aquesta manera podrem determinar el grau de la lesió. La zona i el grau de lesió diagnosticades amb un ecògraf ens ajudaràn a ajustar el període de recuperació, ser més precisos i sobretot evitar recaigudes.



Leer más: https://www.fisioesportripollet.com/trencaments-de-fibres/


El Kinesiotape funciona?

Escrito por fisioesportripollet 13-02-2018 en tecnica. Comentarios (0)

Sobre els anys 2008 al 2010 es va posar molt de moda (sobretot en esportistes) l’embenat del Kinesiotape (les famoses tires de colors). Es podia veure partits de futbol, bàsquet o campionats d’atletisme amb un % molt alt d’atletes amb aquest embenat. S’ha comercialitzat tant que no cal anar al fisioterapeuta per portar-les, ja que es poden comprar en alguns supermercats i aplicar-les un mateix. Després de 8 anys, encara es poden veure a esportistes amb aquest tipus d’embenat, però és cert que cada cop es veuen menys. Per què? Ja no està de moda? Ja no funciona?

En contra de l’embenat:

L’inventor d’aquest embenat elàstic comentava que les seves propietats ajudaven a disminuir el dolor, augmentar la força i a reduir la inflamació entre altres efectes. Actualment s’han realitzat diferents estudis i revisions sistemàtiques per demostrar aquests efectes  i quantificar-los, però els resultats no han estat gaire favorables. La veritat és que molts pacients que han portat aquest embenat han tingut una sensació bona o de millora, però els estudis han demostrat que és més una percepció o un efecte placebo que un efecte real. Les revisions sistemàtiques  mostren una eficàcia molt baixa i molt poc perceptible estadísticament.

A favor de l’embenat:

Tot i haver-se demostrat que no és un embenat amb propietats màgiques, sí que pot ser un embenat útil. El seu teixit és elàstic i enganxa molt millor que l’embenat blanc funcional de tota la vida. A més, aguanta molt millor si es mulla. Pot ser una eina que ens ajudi a aguantar altres embenats,  com per exemple, pot ser utilitzat per fixar l’embenat Mc Connell (embenat amb certa evidència científica) perquè aguanti més, sobretot en esportistes.

Conclusions:

Científicament l’embenat Kinesiotape no funciona però el seu material és resistent i pot ser útil per ajudar a altres embenats més efectius per a una millor durabilitat.

Pd: Per a més informació, podeu consultar el vídeo de  Samuel Gil en la seva pàgina web on parla més extensament sobre el Kinesiotape: https://soypacientedesamu.wordpress.com/2018/01/28/que-es-el-kinesiotaping/

kinesiptape y Mc Connell



Bibliografia:

Immediate effects of adhesive tape on pain and disability in individuals with knee osteoarthritis.

Hinman RS1Rheumatology (Oxford). 2003 Jul;42(7):865-9. Epub 2003 Mar 31.

Efficacy of knee tape in the management of osteoarthritis of the knee: blinded randomised controlled trial.

Hinman RS1. BMJ. 2003 Jul 19;327(7407):135.

Current evidence does not support the use of Kinesio Taping in clinical practice: a systematic review.

Parreira Pdo C1J Physiother. 2014 Mar;60(1):31-9. doi: 10.1016/j.jphys.2013.12.008. Epub 2014 Apr 24.

Biomechanical, neuromuscular and knee pain effects following therapeutic knee taping among patients with knee osteoarthritis during walking gait.

Edmonds DW1Clin Biomech (Bristol, Avon). 2016 Nov;39:38-43. doi: 10.1016/j.clinbiomech.2016.09.003. Epub 2016 Sep 13.

Effect of shoulder taping on maximum shoulder external and internal rotation range in uninjured and previously injured overhead athletes during a seated throw.

McConnell JJ Orthop Res. 2011 Sep;29(9):1406-11. doi: 10.1002/jor.21399. Epub 2011 Mar 15.

A systematic review of the effectiveness of Kinesio Taping--fact or fashion?

Kalron A1Eur J Phys Rehabil Med. 2013 Oct;49(5):699-709. Epub 2013 Apr 5.

The clinical effects of Kinesio® Tex taping: A systematic review.

Morris D1. Physiother Theory Pract. 2013 May;29(4):259-70. doi: 10.3109/09593985.2012.731675. Epub 2012 Oct 22.

Effects of Kinesio(®) taping on skeletal muscle strength-A meta-analysis of current evidence.

Csapo R1. J Sci Med Sport. 2015 Jul;18(4):450-6. doi: 10.1016/j.jsams.2014.06.014. Epub 2014 Jun 27.

Kinesio taping in treatment and prevention of sports injuries: a meta-analysis of the evidence for its effectiveness. Williams S. Sports Med. 2012 Feb 1;42(2):153-64.


Reserva de fisioteràpia On-line

Escrito por fisioesportripollet 01-02-2018 en centro de fisioterapia. Comentarios (0)

Ja pots reservar cita de fisioteràpia a Fisio Esport Ripollet per internet. Tot i que també pots resevar cita trucant o per whatsapp al 669605404, ara ja pots reservar una sessió de fisioteràpia al nostre centre per internet.

Com?

Has d'entrar a aquest link resevar cita fisioteràpia, buscar un dia, una hora i posar les teves dades. Nom, telèfon i e-mail. Per confirmar la reservar, has de rebre un correu electrònic que confirmi el dia i l'hora.

Centre de fisioteràpia Fisio Esport Ripollet. Dins del Club pàdel Ripollet.


Les Tendinopaties

Escrito por fisioesportripollet 13-12-2017 en artículo. Comentarios (0)

Durant el mes de novembre hem realitzat xerrades sobre les lesions en el tendó als grups d’atletisme de la Joventut Atlètica Montcada i del Ripollet Unió Atlètica.

L’objectiu d’aquestes xerrades era explicar bé les possibles causes que produeixen aquestes lesions, reduir-les i saber-les prevenir.

Els tendons més comuns que es solen lesionar en l’atletisme són el tendó rotulià en el genoll i el tendó aquil·li en el taló, tot i que es poden produir en qualsevol tendó del cos. És una lesió que al principi ens deixarà continuar competint tot i el dolor. Si no l'eliminem, produirà una disminució del nostre rendiment i, fins i tot, haurem d’aturar els nostres entrenaments perquè el dolor anirà en augment i no podrem rendir al 100%.

Causes:

Existeixen diverses causes, però la més important i la que més pot canviar l’esportista és l’excés de càrrega. Sol haver-hi un canvi de càrrega de forma poc progressiva i sense temps de recuperació. Existeixen altres factors com són els desequilibris biomecànics, esdevinguts per una mala tècnica de carrera o per dèficits musculars i/o articulars com poden ser una debilitat en el gluti mig, els flexors plantars, tibial posterior, un peu pla o valg o per una reducció de la flexió de turmell.

Finalment existeixen altres factors com són els genètics que predisposen unes persones més que d'altres encara que entrenin el mateix, malalties o  factors psicosocials que hem de tenir en compte quan valorem aquests tendons.

La càrrega:

Tal com hem dit, un excés o un augment poc progressiu de la càrrega pot desencadenar en una lesió. L’augment pot ser de 3 tipus: Volum (kilòmetres), intensitat (ritmes) o per freqüència (dies d’entrenament vs dies de descans). Aquests augments bruscos poden aparèixer amb un canvi de càrrega  quan entrenem (exemple: passar de córrer 30 kilòmetres setmanals a fer rodatges més llargs i arribar als 60 km setmanals), un atleta que torna a entrenar després d’un període de vacances o retorna d’una altre lesió.

Podem mesurar estadísticament la carrega amb el “Acute: Chronic workload ratio” (ACWR).

ACWR: Si dividim els kilòmetres fets durant la setmana entre els kilòmetres realitzats de mitja durant les últimes 4 setmanes ens calcularà un promig. A partir d’aquest promig veurem si la progressió és bona o ens estem passant. Segons els estudis, si el promig obtingut és entre 0’8 i 1’3 la progressió serà bona. Si el promig està superant l’1’5, el risc de lesió augmentarà. Si el promig supera el 2’1, el risc de lesió serà d’un 16,7%. Si després del 2,1 continuem una setmana més superant un promig d’1’54, el risc s’eleva a un  28’6% de possibilitats de lesió. Un risc de lesió força alt. Per tant, la progressió ha de ser lenta i mai hem de duplicar el promig que estàvem fent fins ara. Igualment no tot són els kilòmetres, en aquest cas també hem de controlar altres aspectes i variables com són per exemple les velocitats, els canvis de ritme o també molt important, el grau de sensació de fatiga.

Les fases d’una tendinopatia les podem dividir en 3. Una tendinopatia reactiva, que podem dir que és en una fase aguda, una fase de desestructuració del tendó i una tendinopatia degenerativa o crònica, conseqüència de les dues anteriors.

Fases:

La primera fase és la reactiva, que és on hi haurà aquest augment de càrrega incial. En aquesta fase hi ha un increment de les cèl·lules tendinoses i el col·lagen comença a patir una desorganització degut a les càrregues. Si reduïm la càrrega, el tendó té la capacitat de tornar al seu estat inicial, ja que no estarà afectada la matriu cel·lular. Si no aconseguim reduir aquesta càrrega o el temps de recuperació és baix, passarem a una fase de més desorganització, on el tendó començarà a degenerar-se, afectant la matriu cel·lular i perdent la capacitat de tornar al estat inicial o de recuperació.

Si continuem mantenint una càrrega que amb la que el tendó pateix i no te capacitat de recuperació, anirem a una fase degenerativa. En l’actualitat, en la fase degenerativa, apareix una zona de mort cel·lular, perdent la seva funcionalitat. Aquesta part guanya volum i s’adapta per compensar-se amb la part sana i així el tendó segueix sent funcional. En aquesta etapa el  tendó tindrà una part degenerada i una altre normal o sana. Si continuem amb l’excés de càrregues, la part sana tornarà a una fase reactiva. I així successivament.

El tendó pot tenir diferents fases com la reactiva i degenerativa alhora: Tenir una part reactiva a causa d’un augment de la càrrega i una part degenerada per causes anteriors.

Objectius del tractament:

El primer que hem de fer és reduir el dolor. A partir de la reducció del dolor hem de treballar altres aspectes per evitar que no torni a passar. S’ha de fer un treball per evitar les descompensacions biomecàniques degudes a una mala tècnica de carrera, o bé pels dèficits de força, flexibilitat, mobilitat etc. que poden desencadenar problemes. També s’han de reduir les càrregues i adaptar-les a cada pacient. Si el tendó no suporta càrregues de rodatges baixos corrents, s’hauran de substituir per altres exercicis sense alliberació d’energia o impacte, com pot ser un treball de bicicleta, el·líptica o natació. La progressió dependrà del tendó. No hem d’oblidar que poden aparèixer altres causes psicosocials que poden frenar o (alentir aquesta recuperació.

La progressió de la càrrega i la força es dividirà en 4 fases:

1: Treball isomètric

2: treball isotònic

3: Retorn a exercicis d’alliberació d’energia

4: Retorn a l’esport

En l’actualitat s’ha demostrat que els exercicis isomètrics provoquen un efecte analgèsic sobre el tendó. Quan el dolor és força agut (E.V.A. de valor 3 o superior en una escala de 0 al 10) es recomana realitzar aquest tipus d’exercicis amb una força màxima del 60-70% amb una duració de 40-45 segons, amb sèries entre 3 i 5 repeticions. Sobre el tendó rotulià es recomanem dos exercicis com són l’'Spanish squat' amb cinturó rus o la 'leg extension' amb pes, resistència manual o sense resistència depenent del dolor. Es poden realitzar moltes variacions i diferents exercicis per reduir el dolor, com per exemple aplicar un isomètric a partir una mobilització Mulligan o amb un embenat Mc connell.

El tendó s’anirà valorant cada 24 hores post activitat i es farà una progressió a exercicis isotònics quan el dolor disminueixi del valor de 3 (en una escala E.V.A.).

De treball isotònic es recomanen dos. Un treball totalment excèntric on els estudis d’Alfredson van demostrar que són molt beneficiosos per a la millora de força i flexibilitat del tendó o bé, realitzar exercicis 'Heavy Slow Resistence' (HRS), que combinen una part excèntrica i una part concèntrica. Els exercicis d'HRS són exercicis que es poden realitzar amb pes com la planxa (empenyent un pes) o l’esquat (amb el teu propi pes) i tenen un temps lent de baixada (excèntric) de 3 segons i el mateix temps de pujada (concèntric). Probablement i de manera subjectiva, els exercicis d'HRS poden ser menys agressius que un excèntric pur si venim d’una etapa molt aguda.

Els exercicis isotònics es poden combinar amb els isomètrics si apareixen símptomes. De manera que si hi ha dolor tornarem a una fase menys agressiva, depenent de la tolerància i recuperació del dolor.

La següent etapa, si la progressió és bona, és l’aplicació d’exercicis amb alliberació d’energia. Exercicis com són els salts a dues cames, salts amb una cama, exercicis de caiguda amb dues o una cama, canvis de ritme o direcció, etc. Ens ajudaran a saber com està el tendó i com reacciona. Si l’evolució és bona, es podrà passar a la última etapa, on es podrà fer una bona tornada a l’esport i a l’entrenament normal.

Aquestes 4 etapes s’expliquen per separat, depenent de com està cada pacient, però poden variar. Es poden ajuntar diferents etapes alhora i s’han d’anar combinant amb treball aeròbic segons l’evolució del pacient.

Tot treball de recuperació ha d’anar de la mà d’un de  prevenció, corregint els dèficits de força, biomecànica funcional o tècnica de carrera. Un treball progressiu sense temps de recuperació o descans no serà el millor ni el més recomanat. Són importants els temps de descans d’entrenaments i de son (dormir  recomanablement entre 7-8 hores i no baixar de les 5 hores on augmenta el risc de lesió), juntament amb una bona hidratació diària i post entrenament, una bona alimentació i utilitzar mecanismes de recuperació per reduir les D.O.M.S. (cruiximents o “agulletes”) i sobrecàrregues musculars amb fisioteràpia, mitges de compressió, banys d’aigua freda o exercicis actius suaus.


´  Football Recovery Strategies Practical Aspects of Blending Science & Reality by Prof Greg Dupont. 2015. Aspetar

´  Patellar Tendinopathy: Clinical Diagnosis, Load Management, and Advice for Challenging Case Presentations. Malliaras. PJ OrthopSportsPhysTher. 2015 Nov;45(11):887-98. doi: 10.2519.

´  El continuum de la patología de tendón: concepto actual e implicaciones clínicas The continuum of tendon pathology: Current view and clinical implications. Apunts.org. 2017

´  RECOVERY TECHNIQUES FOR ATHLETES. Shona L Halson. Aspetar. 2015

´   A biomechanical approach to Achilles tendinopathy management .Seth O’Neill .University of Leicester. 2016

´  Factores de riesgo potenciales que conducen a la tendinopatía. Peter Malliarasa,*, Seth O’Neillb. a Monash University, Department of Physiotherapy, Melbourne, Australia. 2017

´  Guía de Práctica Clínica de las Tendinopatías : Diagnóstico, tratamiento y prevención. F.C.Barcelona. Versión: 3.4. Fecha: 9 de Juny de 2010

´  Factores de riesgo potenciales que conducen a la tendinopatía. Peter Malliarasa. Monash University, Department of Physiotherapy, Melbourne, Australia. 22 de junio de 2017

´  Energy system development and load management through the rehabilitation and return to play process. Scot Morrisson et al. The International Journal of Sports Physical Therapy. 2017